Rarament es pot trobar una cançó tan trista, tan dolçament escrita, cantada i xiulada. En memòria a un cantautor que sempre he conegut pel nom, però que acabo de descobrir en el seu conjunt un cop mort. A més a més, per la Universitat, pels passadissos de la facultat, per la classe, es passeja una tal Clara. Tota ella és misteri, simpatia i sorpresa. És distinta Clara. Em recorda algú que vaig perdre fa uns quants d'anys i que encara avui quan la trobo pel carrer, saludo, somric i trobo en silenci a faltar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario