L'Ajuntament de Barcelona permet que el Barça s'enriqueixi a costa d'un sòl destinat a equipaments

El moviment veïnal aposta per incrementar les protestes contra l'acord

El 28 de juliol es segellà l’acord entre PSC i CiU per tancar la requalificació del Miniestadi, sense el suport de PP i ICV-EUiA i amb ERC a l’espera que es recullin a l’acord les seves peticions. Mentrestant, el Barça es frega les mans pensant amb els beneficis que li revertirà l’operació i els veïns preparen mobilitzacions contundents contra un projecte que s’ha fet a les seves esquenes i que consideren un gran pelotazo urbanístic, i no descarten emprendre accions legals.

Corria l’any 1976 quan es va aprovar el Pla General Metropolità (PGM) amb criteris de previsió de dotacions públiques de l’any 1954, és a dir de plena dictadura. Aleshores qualsevol manifestació pels equipaments públics al barri de les Corts era durament reprimida. El PGM es va gestar (en el periode 1954-76) per mercaders, grans propietaris del sòl, al marge de qualsevol agent social democràtic –fins al punt que Joan Antoni Solans, director i redactor del pla, havia de fer de guardià dels plànols per evitar modificacions d’amagat-. Des de les entitats veïnals es preservava el caliu de la lluita per un barri més digne, i el pensament polític i els partits naixents hi tenien allà les seves bases. Va ser en aquest context post-franquista en que segons els veïns, es va aconseguir un pla de mínims que garantia la planificació de la construcció sobre el territori, reconeixent diferents espais on s’organitzava la vida quotidiana de veïns i veïnes: equipaments públics, zones residencials i zona verda.

L’Ajuntament del PSC però, no va trigar gaire en adoptar una política de possibilisme, amb el beneplàcit de la Generalitat dirigida per CiU. Es va imposar la política dels intercanvis de terrenys edificables a canvi de solars on poder construir equipaments públics, justificant que arrel de la manca de diners era l’única manera d’aconseguir sòl. Aquesta manera d’obtenir sòl ha esdevingut un hàbit sense límits, que no ha deixat d’engreixar les plusvàlues. “Una paròdia, on queda caricaturitzat el PGM, el paradigma de la qual és el pelotazo del miniestadi”- així de gràfic ho relaten n’Adela i en Pedro, dos veïns del barri de Les Corts de Barcelona.

El 60% a preu de mercat
Els veïns denuncien que les compensacions que ofereix el Barça a canvi de la requalificació són 7,5 hectàrees de terreny a Montcada i Reixac, on s’hi construiran equipaments. L’operació deixarà 112.000 metres quadrats de sòl edificable, dels quals el Barça cedirà a l’Ajuntament el 40% i se’n quedarà el 60% restant, que vendrà a preu de mercat. El barri de Les Corts i la ciutat es quedaran així sense una reserva d’equipaments. El Pla d’Equipaments actual està calculat segons necessitats del 2001, de manera que l’augment de població i, ara, la construcció de nous habitatges farà que l’àrea, que ja patia un dèficit important, multipliqui el dèficit en equipaments públics. Els veïns clamen per les seves necessitats educatives, sanitàries i d’oci i cura per la gent gran, que diuen “queden insuficientment contemplades a l’actual proposta”.

Sense inversor conegut
Darrera d’aquesta operació hi ha moltes ombres sobre les quals els veïns volen posar-hi llum. No entenen com el president del FC Barcelona, Joan Laporta, que deixa la presidència del club d’aquí a deu mesos, rep l’herència d’una operació d’aquestes dimensions, i a més a més, sent suposadament un personatge de l’àmbit esportiu, pot titllar de covards l’Ajuntament, la Generalitat i el mateix alcalde Hereu, i a més a més ésser escoltat. Hi ha diverses hipòtesi, cap d’elles amb garanties de ser certa, que apunten a la intenció de Laporta de tenir cert continuisme al Barça per seguir sucant-hi pà, a l’existència de diner negre amagat, o a la presència d’algun magnat àrab disposat a desembutxacar quantitats desorbitades. Tot especulacions a dia d’avui, però l’actual situació financera i de les immobiliàries del barri, que és del tot insostenible per poder aixecar un projecte d’aquestes dimensions, obren les portes al dubte. Laporta, tanmateix, és conegut per d’altres requalificacions, com la de la zona agrícola de Can Trabal, a l’Hospitalet de Llobregat.

El Barça necessita ingressos
La transformació del Camp Nou compta amb un pressupost inicial de 250 milions d’euros, i l’arquitecte Norman Foster té la fama de duplicar els pressupostos a mesura que avancen les obres. Foster ja hauria demanat un ingrés per començar a treballar en el Camp Nou, a banda que el projecte s'hauria d’haver conclós el maig del 2008. L’actual situació esportiva del club, que acaba de guanyar tres copes, permet a Laporta treure pit, després que la moció de censura del curs passat, la situació financera, i el paper de CiU a l’oposició hagin retrasat la requalificació.

CiU a la junta del Barça
No menys important és el paper que hi juguen els partits del consistori barceloní. Els estrategues han jugat les seves fitxes. El PSC creu que l’operació permetrà dotar la figura d’Hereu de personalitat pròpia, ja que compta amb un perfil massa executiu. A l’oposició, CiU, té la directiva plena de quadres de la formació i s'entreveu que Laporta podria jubilar Trias com a alcaldable per al 2011. ERC juga un paper secundari, tot i assegurar tenir intencions de convertir Les Corts en ecobarri. A l’oposició al pla: el PP, que no veu la possibilitat d’obtenir votants i que no es posiciona a favor dels veïns, i ICV-EUiA, que tot i mantenir-se a l'equip de govern, segons el moviment veïnal ha estat la única formació coherent amb el seu programa i sensata amb les veus del veïnat. La fermesa de la formació ha forçat Hereu a buscar el suport en Xavier Trias.

Article publicat al Setmanari de Comunicació Directa nº149 del 29 de juliol de 2009