Garganté i Mercader guanyen la demanda interposada contra la direcció de TMB

No hauran de complir la sanció que els suspenia de feina i sou 4 mesos per defensar un company

Saturnino Mercader, president del Comité d’Empresa d’autobusos de TMB i Josep Garganté, portaveu dels treballadors durant les mobilitzacions dels 2 dies, han guanyat el judici contra la Direcció de TMB per la sanció de 4 mesos de feina i sou que se’ls va imposar per denunciar públicament la provocació d’un directiu i dos comandaments a un treballador.
Finalment, el Jutjat Social nº 15 ha declarat nula la sanció que l’empresa va notificar per carta a ambdós treballadors, alegant que havien comés infraccions laborals.
El novembre del 2008 al butlletí Utopia i realitat que edita la CGT de Transports de Barcelona apareixia en portada: “La CGT saca a la luz la grabación de un caso de Abuso de autoridad”. En aquest, la secció sindical denunciava que un conductor de la cotxera de Ponent va ser víctima d’un cas d’abús d’autoritat elaborat per diversos comandaments de l’empresa el dia 22 de juliol de 2008, que va acabar amb un expedient disciplinari i 15 dies de suspensió de feina i sou. Referint-se a un grabació penjada a Internet i que es pot escoltar a http://acosolaboralentmb2.podbean.com/, denunciaven que la Direcció de TMB no dubta a l’hora d’utilitzar la mala fe i la provocació per tal de sancionar a un conductor.

Els fets
Ramírez, un dels comandaments, va veure el 22 de juliol de 2008 que a un autobús el conductor del qual era absent, hi havia una bicicleta. Ramírez no va esperar el regrés del conductor, sinó que va avisar els seus caps a l’hora que va deixar el telèfon obert perquè escoltesin la conversació amb el conductor, que ja tornava. Al tornar li va ordenar que traiés la bicicleta –a tot això, un passatger, veient els modals del comandament, li diu “chulo”- . Davant la negativa del conductor, Ramírez va ordenar-li que abandonés l’autobús. Després d’una hora d’ordres i contraordres, el comandament ordena al conductor que regresi al lloc de treball: la conducció d’una línia 63 que ja havia trencat la freqüència de pas. Quan el conductor reprén la marxa, amb la bicicleta que el conductor necessita per desplaçars-se dins l’autobús, els comandaments José Fernández Martínez, cap de grup operatiu de la línia, Francisco José Ramírez Muñoz i Eduardo Haro Fraga, comandaments d’explotació, inicien una conversa on Fernández incita a Haro a provocar el conductor: “feu-lo entrar a sac per afegir-li més dades a l’expedient que ja se li farà d’entrada”.
Casado, el conductor, ha complert la sanció. Fonts de CGT denuncien el paper que va tenir Martínez, secretari general d’UGT a autobusos, que va recomanar al conductor reconéixer haver insultat el comandament Ramírez. Aquest fet va facilitar la imposició de la sanció.
El 6 de novembre, Garganté i Mercader, participen a una roda de premsa per donar a conèixer la grabació. L’aparició de la mateixa a mitjans com El Mundo, El Punt i a publicacions d’agències com EFE o Europa Press, on apareixien trosos transcrits i els noms dels comandaments, va alertar la direcció de TMB, que va veure com aquest fet podia desprestigiar la seva imatge. Així, va iniciar el contenciós alegant que la publicació de la conversació només s’havia pogut produir mitjançant la sustracció ilegal de les grabacions, i reconeixent que, tot i que Garganté i Mercader no eren responsables de la sustracció, sí ho eren, al igual que la seva secció sindical, de la difusió pública. Aquesta, diu TMB, ha malmés la imatge de l’empresa i dels comandaments i a més a més ha posat en perill la seva seguretat. L’empresa assegura que un d’ells ha rebut amenaces telefòniques.
Els treballadors expedientats, i que ara han guanyat el judici després de demandar l’empresa, van afirmar que aquests expedients, de dur-se a terme, significarien una afectació greu als seus drets fonamentals a la llibertat sindical, a la igualtat i no discriminació i a la llibertat d’expressió. L’empresa negà cap de les tres violacions de drets i es reafirmà en que la conducta de Garganté i Mercader va ser inadmisible ja que trenca la bona fe contractual i quebranta altres drets d’altres treballadors. El jutge, tot i que desestima que la sanció suposés la vulneració dels drets abans esmentats, ha fallat la nulitat de la sanció que TMB va imposar a Garganté i Mercader.

La lluita pels 2 dies
La lluita dels conductors d’autobusos de TMB per descansar 2 dies setmanals s’ha erigit com un dels referents pels moviments socials dels últims anys. Des del 21 de novembre de 2007, dia de la primera aturada d’autobosus, fins al dia d’avui, els treballadors han aixecat una lluita que ha assolit grans victòries, com la negociació d’un conveni que contempli els 2 dies de descans setmanal, però que també ha patit la repressió per part de l’empresa. Són molts els conductors i conductores que han rebut sancions, expedients i pressions per part de la direcció. L’atac directe en forma d’expedient que han patit Garganté i Mercader, tots dos cares visibles de la lluita al ser el president del comité d’empresa i el portaveu dels treballadors, és una mostra del plantejament de la direcció de TMB a l’hora d’advocar per la repressió en lloc d’escoltar les demandes de les treballadores i treballadors de TMB després de més d’un any i mig de lluita.

Article publicat al Setmanari de Comunicació Directa nº147 del 15 de juliol de 2009