La LEC s’aprova de la mà de CIU, PSC i ERC, amb el rebuig frontal dels sindicats.

L’aprovació, que ha dividit el tripartit, es produeix després de tres vagues de professors.

Dimecres passat es va aprovar al Parlament la Llei d’Educació de Catalunya amb els vots a favor de PSC, CIU, ERC i ICV-EUiA-que va votar en contra d’alguns títols com el IV i el XII referents al Servei Educatiu de Catalunya i el finançament d’escoles privades que es financen amb fons públics- i el vot en contra del PP i Ciutadans –que rebutja la gran majoria d’articles de la llei-.
La LEC, que ha dividit el tripartit, ha estat aprovada gràcies a l’acord entre PSC i CIU que arribaren a un acord estable en matèria educativa per evitar canvis constants en la legislació d’aquesta matèria cada cop que hi hagi un canvi de color a l’executiu. Tanmateix, la llei ha unit els sindicats de mestres i estudiants en una oposició frontal a una llei que asseguren que “no aporta cap millora al nostre sistema educatiu”.
El procés que ha dut fins a la LEC començà amb la signatura del Pacte Nacional per l’Educació, que ja creà dissentiment al deixar fora d’aquest el sindicats alternatius, entre ells USTEC –el majoritari- i CGT, que denunciaven que el Pacte no resolia l’actual situació d’escolarització diferenciada per classe social i origen cultural. Així doncs la creació de consens que havia de suposar la discusió i aprovació de la llei no ha estat tal, ans al contrari, ha provocat el rebuig total o parcial dels sindicats que han convocat més de tres vagues, concentracions i altres protestes a més de dur a debat social l’actual situació de l’educació pública.

Una llei polèmica
La llei planteja un model obert, que deixa en mans del desplegament molts aspectes. La llei crea una xarxa única d’escoles amb mateixos drets i obligacions sota el nom de Servei d’Educació de Catalunya –i no Servei Públic Educatiu com reclamaven els sindicats-, fixa un percentatge màxim d’immigrants escolaritzats per centre, amplia la possibilitat d’estendre els concerts a Batxillerat i FP i no exclou que centres privats que segreguen alumnes per sexe rebin fons públics. La llei preveu l’escolarització mixta només com a opció preferent i no d’obligat compliment. Aquest punt ha generat controvèrsia i ha fet que ICV es desmarqui del vot favorable, tot i haver donat el vot favorable a la Lei Orgánica de Educación (LOE) que ja preveia no penalitzar els centres que separesin nenes i nens. La llei blinda el català com a llengua vehicular als centres i elimina l’obligatorietat de la tercera hora de castellà –la qual cosa ha fet que PP i Ciutadans reiterin el rebuig a la llei-. Un dels punts que ha generat més malestar és el canvi de model de gestió dels centres. Amb el nou model s’impulsa l’autonomia de centres basada en la diferenciació d’aquests segons els resultats escolars i un model de gestió empresarial que dota l’equip directiu de la possibilitat de seleccionar, avaluar i nomenar el professorat, cosa que atorga més autoritat a la direcció en detriment del règim assembleari de direcció dels centres. Així, hem pogut sentir com Irene Rigau, diputada de CIU al Parlament afirmava que “s’ha de substituir la participació per l’autoritat a les aules, després que la participació substituís l’autoritarisme” als Matins de TV3. La llei preveu, en aquest sentit, un model d’avaluació punitiva i d’increments retributius al professorat segons els resultats que obtinguin.

Oposició dels sindicats
El sindicat majoritari USTEC diu que “lamenta profundament que un govern, pretesament d’esquerres, aprovi una llei que va en contra de l’educació pública i a favor de la seva privatització. Així mateix reconeix que les mobilitzacions han servit per frenar alguns aspectes negatius de la llei, i que per tant es comprometen a seguir lluitant per un desenvolupament que no perjudiqui l’ensenyament públic. Per la seva part, CGT-Ensenyament ha demanat als grups parlamentaris que escoltin la veu de la majoria del professorat i no donin el vist-i-plau a una LEC que segons el sindicat “suposarà el final d’un model d’escola pública integradora , cohesionada, laica i de qualitat”.
Per una altra banda, altres sis sindicats i entitats signants del Pacte Nacional per l’Eduació, s’han desmarcat i no han donat suport a la LEC. Aquestes són l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), la Federació d’Associacions de Pares d’Educació Secundària (FAPAES), el Moviment de Renovació Pedagòcia (MRP), CCOO i UGT. Consideren que algunes de les seves demandes no han quedat satisfetes a la versió final de la llei i que aquesta trenca amb el consens del Pacte Nacional per l’Educació, ja que trenca amb l’escolarització de l’alumnat independenment de la seva condició socio-econòmica o cultural i no preveu una oferta pública suficient.
El desplegament de la Llei no estarà exempt de conflicte a la comunitat educativa. Que l’execució de la LEC depengui d’uns professors que s’hi oposen frontalment fa preveure que l’aprovació de la llei no acabarà amb l’enfrontament entre administració i comunitat educativa.

Article publicat al Setmanari de Comunicació Directa nº146 del 8 de juliol de 2009