Correspondència amb Joan Herrera II

Els que em coneixeu una mica, haureu endevinat que aquesta carta de Joan Herrera va rebre una resposta per part meva. És aquesta:

Benvolgut Joan,

Té vostè raó quan diu que aquesta és una situació desagradable.

Penso que el canvi que el moviment altermundista pretén és a nivell global. I quan dic global, no incloc tan sols una àmplia extensió geogràfica sinó un canvi radical. Vostè mateix ho diu: les injustícies del món producte del sistema en el què vivim. Si lluitem doncs tots pel mateix (acabar amb les injustícies que són conseqüència del sistema que regeix la societat) per què renunciar a canviar el sistema?

Sabem que per canviar-lo, no podem participar-ne d'ell. Cal una oposició frontal i forta. Cal un bloc d'esquerres anticapitalista (anti - el sistema que genera injustícies), pacífic i unitari! I és clar, que és una llàstima que l'esquerra que es vol transformadora no sigui capaç de transformar unida, no sigui capaç d'obrir un espai de debat i diàleg on assumir responsabilitats, i posar la mirada en el futur de les butxaques dels ciutadans i les ciutadanes. Jo per tant, també estic a favor de la política com a eina transformadora, això sí la política radicalment democràtica, la política participativa i assembleària. En fi, la veritable política, aquella que durant molt temps ha estat una eina (efectiva) per la gent que reivindica el que és seu: els drets, i que veu com aquestes reivindicacions es transformen en fets, perquè ells mateixos ho han fet possible.

Per aquests motius no comparteixo que la transformació s'hagi de fer des del sí des de les institucions, sinó des de la liquidació d'aquestes en ens més pròxims, més petits, radicalment locals.

Potser té raó quan diu que per evitar l'avenç de la dreta, cal constituir un govern progressista, i per a tal fet vostès han constituït una força decisiva veritablement.

Ara bé, entrant en valoracions, penso que l'actuació del govern en aquesta legislatura no ha estat pas d'esquerres. I quan dic això no em refereixo al seu partit en particular, sinó al govern en conjunt, dels quals vostès en formen part i per tant n'han d'assumir totes les responsabilitats, quan per elles se'ls pregunta. Personalment, hauria esperat a tenir més força i més capacitat de decisió, per no haver de ser així un titella conduïda pel senyor Montilla.

Analitzem les flors i les violes de les que vostè parla? Crec que no és necessari. Bé es cert que vostès han ampliat els drets dels ciutadans, però aquesta ampliació s'ha vist contrarestada per les privatitzacions, per les signatures d'expedients de regulació i per mil coses més que vostè ja deu saber, i que ara no li faré tornar a llegir.

M'agradaria però valorar mínimament la actuació del seu partit al front de la conselleria d'Interior. I ho faré des d'un punt de vista totalment empíric i subjectiu. En primer lloc, no em sembla correcte que una esquerra que aspira a transformar assumeixi quelcom sabent ja que caurà en contradiccions. Tot i així, diu que els va poder la il·lusió per aconseguir quelcom que senyor Herrera, a dia d'avui sabem que no han aconseguit.

Catalunya no és ara, més que abans, un espai on s'hagin augmentat les llibertats i la protecció civil. Tot i la col·locació de càmeres a algunes comissaries, la impunitat del cos dels Mossos de la Cuadra està a l'ordre del dia, i els ciutadans joves la patim en el nostre dia a dia. Aquests amb una actitud totalment pedant, arrogant i prepotent no constitueixen ni molt menys la imatge de servei públic al ciutadà. Tot el contrari, es reprimeixen les llibertats d'expressió, les llibertats de manifestació i de lliure circulació i fins i tot es deté preventivament sense respectar la presumpció d'innocència. i amb aquests es reprimeixen els drets de les ciutadanes i els ciutadans que veuen com una traïció l'actuació d'Iniciativa i Esquerra Unida ja no tan sols en la participació del govern d'Entesa-Empresa, sinó també de la conselleria d'Interior. Vostès han tingut l'oportunitat de canviar el funcionament de la policia, aquestes actituds que fan tant de mal, i no ho han sabut o no ho han volgut fer, per això ara ja no tenen la confiança plena dels ciutadans que creuen en la transformació i el gir a l'esquerra de la societat dels mileuristes.

No comparteixo que la política de la Conselleria hagi estat dialogant, excepte en alguns casos com la manifestació de l'FSCat (perquè no els quedava més remei). Diu vostès que actuen per llei. Senyor Herrera, li ha d'explicar un nen de 17 anys que les lleis es canvien, i que vostès legislen, i tenen força al parlament per impulsar aquests canvis?

Em tranquil·litza i molt (no és pas ironia) saber que vostè és un home pacífic i que està en contra dels fets del dimarts. És veritat que si ho mirem objectivament, les competències són les que són, i les decisions les pren qui les ha de prendre. Ara bé, hi ha maneres i maneres. I vostè, n'estic segur, sap que el mode en el què els mossos d'esquadra van tractar els ciutadans que s'albergaven pacíficament al voltant de la facultat no és pas la més adequada, fos quina fos l'ordre del rector. A cas estava el senyor rector al front dels mossos. Em temo que no. El mossos es van ocupar d'actuar a les fosques, perquè els mitjans no poguessin gravar (no deuen saber que existeixen els flashos), i van carregar amb la violència a la que alguns ja estem habituats contra tothom qui aixecava les mans, indiscriminadament. Així ho fan senyor Herrera. Abaixen el cap i reparteixen cops de porra a tort i a dret, sense importar-los que no oposis resistència, que siguis menor d'edat, etc.

Tenint tot això en ment considero que els moviments socials no actuen al marge del marc democràtic, i per tant ho fan amb tota la legitimitat i força del món. Considero també que fins que vostè i l'esquerra institucional no abandonin la seva postura dogmàtica, i obri les portes al debat sobre les estratègies necessàries per transformar –de veritat i des del fons- la societat, no s'aconseguirà aquest canvi. Hi ha molts punts de vista i tots hi tenen cabuda, per tant trobo injust que la seva postura hagi de tenir supremacia sobre la resta. Potser el que convé avaluar els resultats, i així triar la política adequada, per la més coherent, per la més efectiva.

Espero sincerament que treballi amb tot el seu esforç per a que situacions tant lamentables com aquesta no es repeteixin, i que revisi qui, o millor dit què, es troba entre les files de la policia. Si em permet m'agradaria transmetre-li un altre sensació que intento il·lustrar-li així: el capitalisme és un monstre que engendra en sí mateix injustícia, que a cada pas que dona n'escup d'injustícia. No acabarem per tant amb el monstre si no el matem, sinó l'enterrem i el fem desaparèixer dels nostres hàbits, per així crear una societat justa, igualitària i democràtica de veritat. Aquesta decisió, penso, seria una de lògica, justa i valenta!

Una abraçada,

Manu Simarro

Suposo, que com ja va acabar la campanya electoral fa uns dies, hauré d'esperar quatre anys més per rebre resposta.