Correspondència amb Joan Herrera I

Obro un nou apartat al meu blog. Correspondències. En aquest, hi exposaré literalment les converses que mantingui per escrit, que puguin ser d'interès. El primer cicle, serà el d'en Joan Herrera. Cada article, constarà de dos intervencions. La meva, i després la seva resposta. Neix aquest apartat, a petició de L.L., futura polítologa plena de curiositat antropològica.

En primer lloc, i després de l'actuació dels Mossos d'Esquadra un dels dimarts passats en l'entrada a la UAB, vaig decidir-me a comunicar-li a un dels pocs polítics que té pinta d'honrat, el meu cabreig. Ho vaig fer a través d'un espai que en Joan Herrera habilita al seu blog, perquè els ciutadans puguin parlar amb ell. Aquest va ser el meu missatge:

Estimat Herrera,

Si hi ha alguna cosa que es va demostrar al Fòrum Social Català, és que el moviment altermundista, el moviment antisistema, anticapitalista, el moviment que lluita és un moviment pacífic! Em fa vergonya veure com els seus policies ens foten a cop de porra indiscriminadament a les manifestacions, com han fet avui o dimarts amb tots els universitaris!

VERGONYA I MAL senyor Herrera. Una llàstima.

Ell, i no per sorpresa ja que érem en plena campanya electoral, em va contestar als pocs dies. Deia així:

Benvolgut Manu,

En primer lloc, gràcies per adreçar-te a mi per exposar-me les teves sensacions. No és una situació gens agradable aquesta: ni per a tu, ni per a mi, ni per al conjunt de gent progressista d'aquest país que és molta.
La gent que, a través dels moviments socials, col·lectius estudiantils, ONGs, organitzacions polítiques ens definim com altermundistes ho fem perquè no ens conformem amb les injustícies del món producte del sistema en el què vivim, sabem com de difícil és aquesta lluita. És una lluita, pacífica -com molt bé dius- però constant, que requereix de tots els nostres esforços. D'unitat i coordinació per poder actuar als diferents nivells. Per això és trist
veure com, amb responsabilitat de totes i tots, això no sempre succeeix.

La gent d'ICV afrontem aquesta confrontació al sistema des de l'àmbit polític, perquè creiem en la capacitat transformadora de la política i que des de les institucions podem realment incidir en un canvi de paradigma. Això, sense perdre de vista on és la nostra base, d'on venim: el carrer.

Per això, malgrat no ser una força majoritària, creiem crucial assumir la responsabilitat de formar part d'un govern progressista, per evitar que la dreta continuï fent i desfent a voluntat. Creiem que tot i que no puguem aplicar el nostre projecte polític tal i com ens agradaria, avançar en aquesta direcció -encara que sigui a passos més lents- val més la pena que permetre un retrocés encara major.

En aquest sentit, com a força creixent de Govern que aspirem a ser, no podem eludir les responsabilitats que això comporta. I moltes vegades això es transforma en contradiccions, i haver de tolerar assumptes contraris a la teva ideologia per responsabilitat, i perquè no tens prou pes polític per aturar-ho. Però malgrat això, la nostra incidència en les polítiques del Govern de la Generalitat és molt major que aquest pes, i estem demostrant ésser una força política competent i amb sentit de país, el que ens es`ta fent mereixedors del respecte polític d'altres partits i de la ciutadania.

Evidentment, en una societat com en la que vivim no tot són flors i violes, i de tant en tant succeeixen esdeveniments aliens a la nostra voluntat, com els del dimarts passat. Quan en la configuració del nou govern d'entesa ICV va assumir la Conselleria d'Interior, ja sabíem que no seria una tasca gens senzilla i que ens comportaria contradiccions, i més per la fervent oposició de la dreta a que assumíssim aquesta responsabilitat de govern crucial. Però per altra banda, i tot i sabent que era una aposta política arriscada i fins i tot probablement ens passaria factura, va poder més la il·lusió per transformar el país i fer-lo un espai millor en termes de llibertats i protecció civil per als seus ciutadans i ciutadanes.

Així, per a ICV és molt important canviar la manera d'entendre el concepte de seguretat en aquest país i en aquest sentit estem treballant. Així, volem canviar la percepció del rol dels cossos policials en la nostra societat, però evidentment això no s'assoleix en un dia i cal canviar dinàmiques paulatinament. Treballem per una policia més democràtica al servei de la societat. I per això s'estan introduint contínuament elements i mesures de protecció i garantia dels drets ciutadans, com la instal·lació de videocàmeres a les comissaries dels mossos d'Esquadra o mecanismes més eficaços de denúncia ciutadana, d'investigació interna i de depuració de responsabilitats. Aquests han esdevingut grans passos per al nostre sistema democràtic.

Però precisament perquè estem en un sistema democràtic hem de respectar les regles del joc -encara que moltes nom ens agradin, no les acceptem i per això som a dins intentant canviar-les, també- i actuar d'acord amb la llei. El Govern no marca la llei, sinó que simplement es dedica a executar-la; és més, està obligat a executar-la. El mateix succeeix amb el cossos de seguretat. Tanmateix, malgrat això, durant tota aquesta legislatura ICV sempre ha treballat per trobar solucions pacífiques als conflictes, intentant evitar l'ús de la força en tot moment. Els fets d'aquesta setmana no han estat una excepció.

En els fets de dimarts, després d'algunes hores de tancada i negociació infructuosa, el rector de la UAB va prendre la decisió, com a màxima autoritat universitària, d'ordenar el desallotjament des de la facultat. Cal tenir molt present que hi té la potestat, i que per llei els cossos de seguretat estan obligats a procedir-hi. En d'altres paraules, no s'hi poden negar, i fins i tot el Govern i en concret la Conselleria d'Interior no té res a dir-hi, més que assegurar que l'ordre es fa efectiva. Fins aquí la explicació dels fets objectius, però en tot cas és important conèixer les competències de cada part en aquestes situacions.

Un cop exposat això, jo no comparteixo aquesta instrucció, sobretot perquè sempre he defensat -i molt, ja que jo mateix formava part del sindicat d'estudiants- la universitat com a santuari on la policia no hi ha de posar els peus excepte en casos de força major, cas que no es donava en aquesta situació. És més, considero aquests fets com una profanació tàcita del nostre sistema democràtic. Per això, amb aquesta idea en ment, i malgrat la clara voluntat del rector de desallotjar la facultat, des de la Conselleria es va apostar en tot moment per trobar una solució negociada i pacífica, impedint el desenllaç que finalment es va produir. Malauradament no va ser possible arribar a l'enteniment, i per tant els Mossos d'Esquadra van haver d’obeir, per llei, les ordres de la màxima autoritat universitària.

Tenint tot això en ment, considero que tots plegats hem de saber veure-hi més enllà i evitar actituds demagògiques contra qui són els teu companys de lluita, ja que això ens debilita com a conjunt. A més, com a persona que creu fermament en la política perquè la societat no es podrà transformar efectivament si no és des del si de les institucions, crec que és molt important ser-hi presents, ja que no canviarem les lleis, i per tant la societat des de fora. Però per a l'èxit en la utilització dels mecanismes polítics existents és fonamental el suport dels nostres moviments socials, i no la confrontació. A més, és fonamental que tota actuació que el nostre col·lectiu efectuï sigui sempre en el marc de la democràcia i no intenti treballar-hi al marge, perquè això ens deslegitima, i al cap i a la fi, debilita. Hem de ser molt conscients d'això.

Finalment, et volia donar les gràcies per dirigir-te a mi, i dir-te que em sap molt de greu que tant tu com els vostres companys hàgiu patit repressió policial a la universitat, a aquestes alçades de la història. Només puc dir-te que jo faré el possible perquè episodis com aquest no es repeteixin.

Una abraçada.
Joan Herrera