Els cabells, amb la quietud, semblen l'or
que vessa com un café desafortunat
mentre els llavis, en solitud, són el cor
que crema. No surt gaire ben parat
qui mira: s'ha cremat mentre
observaba l'arribada de l'amor.

La mirada, enmig del rostre,
és la troballa presumida d'un tresor
mentre la galta, vermellosa, és un postre
ple d'olor. S'ha atansat impertèrrit,
gens nerviós: classes eternes d'anatomia
que de nit el fan més fort.

Du safates plenes d'harmonies.
Desvetlla els somnis quan tot és fosc.
Brandara com una espasa la melodia
del viatje ple d'ànsia pel seu bosc.
I quan sigui dins el cos: digues fruita.
Sentiràs l'alè suat com es delita.

Esbufecs, alenades, cops de vent.
Mossegades, fusa inèdita, no hi ha gent.
Xiscles, i la tremolor de les cames m'empeny.
Per la ruta original toco el cel corrent.