La veritable amenaça

Els dies 3 i 4 d'abril van reunir-se a Estrasburg (França) i a Kehl (Alemanya) els caps d'Estat i de govern dels països que conformen la Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) per celebrar el seixantè aniversari del seu naixement. L'objectiu formal d'aquesta trobada era fer balanç dels 60 anys de funcionament d'aquesta criminal organització.

L'OTAN escenifica un cop més l'ancestral ritual imperialista pel qual la Unió Europea s'abaixa els pantalons i ens subordina als interessos dels Estats Units d'Amèrica representats aquest cop pel seu flamant president Barack Obama. Aquest va prioritzar l'enviament de més tropes a l'Afganistan i així van cedir els seus aliats europeus, entre ells Espanya, el seté contribuent amb 60 milions d'euros anuals. Rodríguez Zapatero ja s'ha compromés a enviar al voltant de 520 nous efectius amb l'excusa de la celebració d'eleccions als mes d'agost, un cos de la Guardia Civil per formar un cos paramilitar de la policia afganesa i més de 9 milions d'euros per sufragar la formació de l'exèrcit afganés. L'OTAN segueix veient, després de la desaparició del bloc soviètic, enemics arreu. Potser molt més difosos, mòbils i dèbils. És el cas del terrorisme islàmic o la pirateria africana, de manera que els seus objectius militars es centren allà on proliferen aquests fenòmens: alguns territoris de Pakistan, l'Afganistan, Iran o els mars somalis. L'enemic més potent és Rúsia, tot i que l'objectiu és calmar les tensions i establir-hi relacions cordials. Els fets desmenteixen les paraules un cop més. Les relacions OTAN-Rúsia són totalment ineficients degut a la primacia de les relacions bilaterals entre el Kremlin i la Casa Blanca. Així mateix, fets com el desplegament d'un escut antimissils prop de la frontera rusa o el conflicte que va esclatar l'estiu passat a Geòrgia, Ossètia del Sud i Abkhàzia un cop més per interessos imperialistes, són clars símptomes de les tensions que es viuen entre ambdues potències. La cimera ha tancat amb l'escolliment del primer ministre danés, Rasmussen, com a futur secretari general de l'OTAN, amb l'oposició encesa de Turquia degut a la polèmica que van suscitar las caricatures de Mahoma publicades a un diari danés i la passivitat del primer ministre respecte a aquest fet. “No és un home de pau”, va declarar Erdogan en un brillant exercici d'ironia. No va pas mal encaminat. Rasmussen és conegut per les seves polítiques liberals i el seu recolzament a la política exterior d'un altre gran geni de l'humor: George W. Bush. A la declaració final, la OTAN es reafirma en la seves pretensions i afirma: “estem preparats per intervenir qualsevol latitud perquè la nostra seguretat està cada cop més vinculada a altres regions” i “estem disposats a renovar l'aliança per fer front a les amenaces d'avui i anticipar els perills de demà”.

Doncs bé, la veritable amenaça és l'OTAN, que seixanta anys després segueix militaritzant les relacions entre pobles i persones i amb la intenció de de perpetuar-se en el temps i segui creixent. Múltiples informes desacrediten la intervenció a l'Afganistan, tot i estar amparada per la Organització de les Nacions Unides (ONU) i sabem que aquesta només ha servit per militaritzar més el territori i mantenir els interessos geoestratègics a la zona. L'existència d'aquesta organització provoca l'increment del perill de noves guerres així com una amenaça real a la democràcia. Així ho demostra el recolzament de l'OTAN a la dictadura neofeixista de Portugal o a la dictadura dels Coronels a Grècia. L'OTAN representa el 67% de la despesa militar mundial i és la principal responsable de la proliferació de la indústria i el comerç d'armes. No és cap organització que defensi els drets humans i la democràcia, ans al contrari ha demostrat ésser el braç armat dels països desenvolupats que defensen les seves riqueses obtingudes a base d'expoliar aquells que ara les reclamen.

Amb el 15% de la despesa militar mundial anual durant 25 anys s'erradicaria la fam al món, és qüestió de voluntat política, de prioritats en l'agenda. 110 milions d'euros, aquesta és la quantitat destinada pel desplegament de més de 15000 agents per protegir la cimera de la OTAN entre França i Alemanya, i a la vegada és la quantitat que caldria per erradicar la malària al món.

Quan un sent coses així, no pot més que indignar-se i passar a l'acció en un gest de conscienciació col·lectiva. No podem permetre que això passi perquè està en joc la nostra dignitat, i per tant hem de plantar cara. Així vam fer-ho al voltant d'una cinquantena d'activistes catalans que vam desplaçar-nos fins a Estrasburg per participar de la contra-cimera en representació de la campanya No a la OTAN, No a la Guerra!. I és que no teníem res a celebrar pels motius que ja he plantejat abans. La contra-cimera es centrava en tres espais: el congrés de conferències, el campament antimilitarista i la manifestació i les accions no-violentes. De tot plegat m'agradaria remarcar dos aspectes: el primer té a veure amb tot el relacionat amb el campament. En aquest pots passar de somiar un altre món a viure'l, i t'adones que viure amb solidaritat i autogestió és possible. Gent de 30 països diferents compartint una mateixa visió: un món en pau i sense violència. I què millor que lluita per ell portant-lo a la pràctica?

Desgraciadament l'organització va permetre l'assistència al campament i a la manifestació -les conferències no els interessen- al bloc negre. Aquest, bastant nombrós, està format per gent molt jove que es camuflen entre els manifestants pacífics i aprofiten per, fent ús indiscriminat de la violència, realitzar els seus somnis infantils d'apedregar edificis, saquejar-los i cremar-los. Aquest grup, no només actúa de manera autònoma sense respectar les directrius assembleàries de l'organització, sinó que lapida qualsevol pretensió col·lectiva, compartida per la majoria dels allà presents, de convertir la no-violència en un motor de transformació social. I així ho va demostrar un bloqueig no-violent que va evitar l'entrada dels membres de l'OTAN al lloc on es celebrava la cimera durant més d'hora i mitja. Cal afegir tanmateix, que la policia francesa va provocar les actuacions, que condemno fermament, del bloc negre, per tal de criminalitzar el moviment antimilitarista i justificar el desproporcionat desplegament policial. Així ho vam comprovar en tres ocasions: la primera, impedint el pas arbitràriament als manifestants que es dirigien del campament a la manifestació; la segona, permetent, i m'atreviria a dir que impulsant amb infiltrats, la crema d'edificis i la tercera, duent la manifestació cap a una carreró sense escapatòria on es va lliurar una batalla campal que va acabar amb més de 450 detinguts.

Després del viatge a Estrasburg cal definir una estratègia pels pròxims mesos, i seguir discutint les alternatives a la OTAN per prepar accions a més llarg termini. Entre els reptes que afronta la campanya internacional es troben els d'aillar els moviments violents antiassemblearis i fer una més i millor difusió de les accions que es duran a terme. Una bona oportunitat per teixir un moviment massiu pot ser la presidència de torn de l'Estat Espanyol de la Unió Europea i les respectives cimeres que es celebraran a alguna de les capitals

Podeu trobar fotografies de l'esdeveniment a la pàgina web de Joves Activistes