lunes, 15 de diciembre de 2008

Majoria d'edat (I)

Quan arribi l'angoixa i piqui a la porta de l'habitació, no la deixis passar. Respira, obre la persiana i treu el cap per la finestra. Deixa que esperi a la porta, i posa-hi coixins perquè no entri per sota. Mira la nit estelada, i acarona la lluna a mig omplir amb la mirada. Fes glaçar les llàgrimes mentre el fred et ve al rostre, i quan tornis a obrir els ulls mira com fuig la por. Surt de casa i acompanya-la. Posa-la a la butxaca i camina fins a on ningú pugui trobar-t’hi. Sola, asseguda al bell mig de la muntanya, observa com s’adormen els carrers de la capital. Ara, torna a respirar i llença enrere el mirar.
Fes volar els pensaments pel passat, i hi veuràs barrejats i convivint-hi congelats milers d’instants. Hi haurà silencis, reflexions, diàlegs, decisions. Hi haurà errades, encerts, somriures, esforç i delit. Hi veuràs baralles, reconciliacions, vides fugint massa de pressa, i petits cossos venint a la vida. Coneixements i aprenentatges s’hi difuminaran, i t’hi veuràs lluitant, llegint, plorant i somrient alhora. Amigues, vides alienes, i carrers plens de tu. Carreres, opressió i el mar. Amics, camins i la muntanya. Centrifuga els instants i fes tres pilons: en un posa-hi les coses bones, en un altre les coses dolentes, i en un altre els aprenentatges dels dos grups anteriors. Tot seguit agafa el primer i l’últim piló i sacseja’ls. Beu-te’ls amb paciència i omple’t de memòria. Ara, estripa el segon piló, oblida’l, i fes que mori podrit enterrat al terra moll. Ja pots obrir els ulls: tot és en ordre, i tu t’aguantes sobre una base ferma, gens vacil•lant.

No hay comentarios: