Et trobí un dissabte de matinada
passejant arreu amb el cos nu,
cridant amb ànsia a l'albada
que et desposseïa de tot mot mut.
Amb la foscor vas voler la besada
de la noia que et ballava el blues,
però de seguida vas veure tancada
l'esperança d'omplir-la de tu.
Vos vaileta, concediu-me el matí,
que vos porto el cant del nou dia,
permeteu-me que us ensenyi la via
que vos porti al bes del verí.
Fugiu bon home que espanteu a la resta,
deixeu-me en pau, no vull pas amb vos afer
sou un noi lleig, i tarat de la testa
que feu de la lluna un satèl·lit planer.
Decebut et trobí aquell dissabte,
desposseït d'aquell mot silenciós,
resignat vas marxar cap a casa,
esperant el teu ou ja desclòs.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario