Sexe, mentides i fotografies robades

La majoria de les opinions que apareixen sobre la prostitució provenen de comerciants, polítics i policies.

L’1 de setembre apareixien a El País unes fotografies fetes per Edu Bayer on s’hi veien prostitutes d’origen africà treballant a les porxades del mercat de Sant Josep de la Boqueria. Sota el títol “Un prostíbul a l’aire lliure”, el diari generalitza una situació molt particular i minoritària que es dona degut a la situació de precarietat extrema en que es troben les prostitutes, que foren expulsades dels meublés i pensions on treballaven i obre una disputa mediàtica i política a partir d’una situació manipulada. Des d’aquest setmanari volem analitzar i denunciar l’onada repressora que s’ha aixecat des dels mitjans de comunicació i les institucions contra les treballadores sexuals. Des del mateix diari El País, però també des d’altres mass media com El Periódico o La Vanguardia, o mitjans audiovisuals com Antena3 s’han llençat atacs racistes i sexistes que no han tingut en cap cas presents la posició, la condició, els drets i l’opinió de les treballadores sexuals.

Invisibles

El paper que han jugat els mass media s’ha significat per la seva capacitat per recollir testimonis, i fer-ne una selecció interessada per tal de manipular la realitat. Així doncs, hem vist com dia rere dia obrien amb portades amb fotografies de dones practicant sexe, burlant el control policial o persuadint els turistes, i omplien les seves pàgines amb testimonis diversos, cap d’ells d’una prostituta. La majoria de testimonis són queixes de comerciants que diuen que han de renunciar a beneficis per culpa de les prostitutes i han de netejar de preservatius les parades del mercat amb aigua i lleixiu, pel que opten per la instal·lació de càmeres de seguretat i més il·luminació als punts negres. Recull també testimonis de diversos cossos policials que es lamenten de la falta de legislació en aquest àmbit que els impedeix actuar amb contundència, però sobretot amb congruència i coordinació amb els demés cossos de seguretat; testimonis de les institucions que es lamenten igualment de la invasió de competències entre administracions, per justificar la inacció i la incompetència en la matèria; testimonis dels partits polítics, que intercanvien àmpliament retrets i es reparteixen les culpes equitativament, alhora que demanen més policia, millor aplicació de l’ordenança de civisme i més mà dura per tal de poder dignificar l’espai públic; per últim, testimonis d’urbanistes, que intervenen al debat aportant solucions arquitectòniques i lumíniques, així com d’intel·lectuals i experts diversos que aporten llum sobre el tema. Però, on queden les aportacions, opinions i punts de vista de les treballadores sexuals, protagonistes del conflicte? La seva invisibilitat als mitjans fa pensar sobre els motius i les intencions latents a la reaparició del debat sobre la prostitució. Les crítiques a l’ordenança del civisme del 2005 són constants. Tanmateix, en vés d’escoltar les alternatives que proposen les entitats i associacions de dones, els diaris es limiten a recollir les opinions dels comerciants, els polítics i la policia, la majoria de les quals van en un sentit: endurir la legislació, millorar la coordinació entre administracions per facilitar l’expulsió de les treballadores africanes i augmentar la seguretat amb més efectius policials i més càmeres de seguretat. Són comptats els casos en que es parla de regulació o de reobertura de locals o meublés.

Criminalització

Aquesta tesi es veu reforçada pel tracte que els mitjans han donat a les treballadores sexuals a l’hora de caracteritzar-les, donant d’elles un perfil criminal, digne d’un informe policial. Així doncs, associen de manera automàtica treballadora sexual a delicte, així com a inseguretat, robatoris o tràfic de drogues. Les caracteritzen com a persones violentes que no només es prostitueixen sinó que a més a més roben els clients –tot convertint el client en víctima de la prostituta- i es barallen entre elles. Afirmen que actuen amb un grau de violència mai vist, i a més a més porten al barri condicions d’insalubritat i falta d’higiene. Tracten un cop i un altre les treballadores subsaharianes d’agressives i afirmen que són un autèntic problema pel barri del Raval, i un llast per a la imatge de Barcelona com a capital turística. A la majoria dels articles se les cita al costat de rodamóns, drogoaddictes i carteristes, per lligar inseguretat i delinqüència a prostitució.

Discriminació

La criminalització que aquestes caracteritzacions suposen, fa que puguem parlar de cinc tipus de discriminació que els mitjans estan acollint a les seves pàgines. En primer lloc, la discriminació econòmica i social. Mentre en tots els diaris hem vist com es desqualificava la professió, són comptats els articles que aprofundeixen sobre la naturalesa de les màfies explotadores, les seves maneres d’actuar i la seva responsabilitat en el conflicte. La majoria de les al·lusions venen per part de les entitats de dones que han estat consultades, que les posen en l’origen del problema juntament amb l’ordenança del civisme. Alguns mitjans afirmen que les treballadores subsaharianes ho fan per voluntat pròpia, i diuen que no es troben en cap situació d’explotació. En segon lloc, la discriminació sexista. Totes les càmeres i periodistes han apuntat les dones prostitutes com a culpables de la degradació del barri del Raval i de la imatge de Barcelona com a capital moderna, mentre que han obviat mirant cap a una altra banda els casos, que els hi ha, de prostitució masculina. En tercer lloc, parlem de dos tipus de discriminació racista. Primer, la discriminació entre prostitutes. L’ofensiva s’ha forjat, en gran part, contra un col·lectiu determinat: les treballadores africanes, mentre que les treballadores de l’est o les russes no han aparegut enlloc. Segon, la discriminació entre prostitutes, en tant que immigrants, i comerciants i veïns, en tant que autòctons. Els mitjans s’han omplert com ja hem dit abans, de testimonis de gent del barri d’avançada edat, que a més a més de criticar la prostitució, critica l’arribada d’immigrants dels últims anys i l’associa a la delinqüència com els furts i el tràfic de drogues. Per últim, la discriminació de gènere. L’estigmatització de la prostitució es converteix en un element de control sobre les dones no prostitutes, així com de les dones que reclamen l’autonomia de decisió sobre el propi cos.

Irresponsabilitat

El tractament que els mitjans han donat al tema de la prostitució al Barri del Raval, i l’especial fixació en la prostitució exercida per dones immigrants, té una influència fortíssima en la mentalitat de la població, major que altres temes, ja que es tracta d’un tema tabú. Cal denunciar, en aquest sentit, dos aspectes. En primer terme, la irresponsabilitat amb la que actuen els mitjans de comunicació de masses, que amb la pretesa intenció de protegir les treballadores sexuals actuen en la seva contra, ja que tractant la prostitució com a delicte l’únic que fan és deixar les treballadores en situació de fragilitat a l’hora de denunciar els explotadors. Per altra banda la influència que aquests tenen sobre els valors, les actituds i la ideologia de la població, que tot i acceptar més o menys l’activitat sexual i la comercialització de tot tipus d’activitat, no accepten la combinació de totes dues activitats en el que constitueix un atac a l’autonomia de decisió de la dona i l’alliberament d’aquesta dels rols patriarcals.

Article publicat al Setmanari de Comunicació Directa nº 152