UN MOVIMENT D’ESQUERRES DE CIUTADANS ITALIANS INICIA UNA CAMPANYA DE PROTESTA
Al poble d’Arezzo, situat a la Toscana italiana, hi ha un memorial dedicat als militars italians que van caure en combat durant les dues guerres mundials a les quals va participar l’Estat italià. Entre els noms dels soldats aretins, i sota les paraules de Caduto in Spagna (caigut a Espanya), hi figura el de Vittorino Ceccherelli, que va fou condecorat amb la medalla d’or i membre de l’Aviazione Legionaria, cos d’expedició militar que sota les ordres de Mussolini va bombardejar la ciutat de Barcelona. El conjunt escultòric està, per més inri, situat a la l’entrada del Liceo Classico Francesco Petrarca. Per denunciar aquest fet, l’associació L’altra Italia, un moviment per l’esquerra de ciutadans italians que resideixen a Barcelona, ha engegat una campanya de recollida de signatures que adrecen a diverses autoritats catalanes.
Els bombardejos
Tot i que Vittorino Ceccherelli fou abatut en territori sevillà per foc aeri republicà, la seva pertinença a l’Aviazione Legionaria fa que no puguem passar per alt el paper decisiu que aquest cos va tenir a la Guerra Civil, a l’hora de fer arribar les tropes franquistes a la península al començament de la guerra i d’aterrir la població civil mitjançant els bombardejos al llarg de la mateixa. Els bombardejos que l’Estat feixista italià va dur a terme a Barcelona van servir de proves pilot on experimentar noves tècniques bèl·liques. Entre l’hivern de 1937 i el de 1939 van morir a Barcelona al voltant de 1800 persones, a causa de la caiguda de fins a 1900 bombes. Van ser especialment intensius els bombardejos dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938 en que en intervals de tres hores i durant quaranta-una, l’aliat de Franco va llançar 12 atacs massius amb més de 44 tones de bombes. Els bombardejos de saturació, duts a terme per aviadors i mariners voluntaris i regulars, van matar a tot Catalunya més de 7000 morts, amb un únic objectiu: matar i aterrir civils. Cal recordar que no va haver-hi declaració de guerra per part de l’Estat italià, i que a més a més els seus efectius actuaven sense distintius de reconeixement.
El tracte del feixisme
Itàlia ha patit un canvi en el tracte del feixisme en els últims anys. Així doncs, del que significava una condemna del feixisme explícita s’ha passat a una condemna del totalitarisme. Això té conseqüències, ja que mentre abans el feixisme estava al codi penal, que castigava la salutació i la simbologia feixista, i era condemnat explícitament per la Constitució, ara només es condemna el totalitarisme, on s’hi inclouen el règim nazi i soviètic, tot excloent el feixisme italià que es considerat d’autoritarisme. Així ho demostra l’arribada a l’executiu italià de ministres neofeixistes. Per altra banda, cal destacar la postura de les institucions italianes a l’hora de defensar, protegir i condecorar les víctimes italianes alhora que no reconeix les víctimes que han suposat les atrocitats que ha comès l’exèrcit italià, que ha participat a múltiples conflictes bèl·lics com els d’Albània, Grècia, Llívia, Rússia o Etiòpia, on ha reconegut es van utilitzar armes químiques. “Al imaginari col·lectiu italià perviu la imatge de l’italià com a bona persona que va enganyada a la guerra”: així ho relata Rolando Guerra, membre de L’Altra Italia, que cita altres casos en que es commemora als feixistes. És el cas de l’aeroport de Comiso que du el nom de Vincenzo Magliocco, general d’aviació mort al Marroc l’any 1936, de la piscina municipal de l’Aquila, que du el nom d’Adelchi Serena, un dels secretaris del partit feixista o d’una plaça de Trieste que es va dedicar l’any passat a Mario Granbassi, propagandista feixista mort a la Guerra Civil.
Un insult a la memòria!
Amb la campanya que engega, l’associació L’Altra Italia vol reobrir el debat sobre la memòria històrica, que s’ha volgut tancar a alguns països, com és el cas de l’Estat espanyol, amb lleis de punt i final. Així doncs, pretenen que l’Estat italià presenti excuses i compensi les víctimes del feixisme. A més a més vol fer prendre partit les autoritats catalanes, a les que Rolando acusa d’haver fet “un pacte de silenci”, demanant-los que instin a les autoritats italianes competents a retirar el memorial en homenatge a l’aviador i a celebrar en el mateix lloc un acte de desgreuge envers les víctimes catalanes d’aquella agressió. Consideren que el manteniment de l’homenatge, amb concessió de medalla d’or inclosa “representaria un insult a la sensibilitat i a la memòria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya”. La carta, que s’envia a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, el president de la Generalitat, José Montilla, el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod Rovira, i el conseller d’Interior, Joan Saura, es pot llegir a: http://diverso-fuori.blogspot.com i es pot signar enviant un correu electrònic amb nom, professió i residència a l’adreça ARantifascista@gmail.com.
Article publicat al Setmanari de Comunicació Directa nº 153
No hay comentarios:
Publicar un comentario