Ficció

Viure escrivint amb cada pas una novel·la. Sense por a res perquè tot és ficció. Sense por, perquè qualsevol cosa que hagis escrit i no tingui gaire sentit, no tingui cohesió o simplement sigui inútil, pot ésser estripat i oblidat.

Poder viure sense a por a parlar i rebre rebuig, sense por a acariciar-te. Mirar-te i conjugar als teus llavis les paraules més belles del món, perquè res no importa, i tot és ficció. Poder ser amants sense remordiments ni consciència, sense respecte a Apol·lo. Tot brut i mesquí. Tot música i so abrupte, dins la nuesa de la cova més subtil.

I anar caminant, sense horitzó ni certesa, i sense por. I aprendre de la tinta del camí, i deixar que ens amari, que en segresti sempre que ho vulgui. Llibertat, sense por, llibertat i ampli camí sense draps ni soledat, llibertat i paraules en vers per arribar a l’abisme de la vida. Formigues ingènues però sàvies, dirigint el ramat de la llibertat, omplint de flors els mots, omplint de jardins el ventre i somrient davant la ignorància.

Perquè no hi ha por ni tornada. Perquè tot és camí construït per nosaltres. Perquè algun dia la ficció superarà la realitat, i no hi haurà ningú capaç d’estripar-la, ni de trobar-hi negre al blanc, ni posar ja mai més silenci als nostres crits de llibertat.