Creixement (in)sostenible

Aquesta expressió és potser l'exemple més clar del que és un oximoron, encara que és clarament equiparable a intel·ligència militar. Definim creixement sostenible com el desenvolupament econòmic i social que té lloc sense detriment del medi ambient ni dels recursos dels quals depenen les activitats humanes i el desenvolupament, tant del present com del futur. La meva pregunta és: és possible seguir creixent sense maltractar el medi ambient?
Cada any se'ns recorda des d'informes d'entitats o fins i tot des d'algun mitjà de comunicació super-progre, que a aquest ritme de creixement necessitaríem dintre d'unes dècades no sé quants planetes més, o que si desenvolupament els països del sud necessitarem també uns quants de planetes. Com només tenim un de planeta (si no m'equivoco), tenim dues solucions. Una: seguir creixent, destruir el planeta, destruir les persones més febles i vulnerables i que els rics marxin a viure a la lluna per un preu assequible o segona i bastant preferible: DECRÈIXER. Desaccelerar les economies dels països rics, desaccelerar el ritme de consum depredador que portem, apostar d'una vegada per totes per l'energia neta per afrontar el decreixement, i donar l'oportunitat d'una vegada per totes als països del sud de desenvolupar-se, de sortir de la situació de pobresa en la que es troben. El decréixer, suposaria però, el renunciar a moltes coses, a molts capricis que ja tenim assimilats com si nasquéssim amb ells. Estem disposats? Jo, reitero, sí! I tu? Parlem-ne i decreixem!