Sempre hi ets

Per a la Laura

La debilitat cau al buit dels mots malalts
quan tu hi ets.
La força omple els teus intents, de voluntat
que perssegueix la maleida obligació.

Ets:
La rialla que em recolza,
l'alè que mai descansa,
el cos que mai no falta,
la presència fatigada
que salta i fa pessigolles,
i no marxa, incondicional,
i mai no hi falta.

Sempre porto el teu suport
a l'equipatge, i mai m'oblido
de la fragilitat que cada cop
em fa més fort.

Tens:
La clau del meu somriure,
el do de fer marxar la solitud,
de mossegar les pors i portar
la ràbia dins meu:

que no deixa que mai em conformi,
que no deixa que mai et conformis,
que mai no cessis en les ganes d'estimar,
que mai no cessi en les ganes d'estimar.

I em cures les pors,
i m'omples l'ànima de tendresa,
que viatja sempre amb tu,
fidel a la brillantor dels teus ulls.

I des de l'ànònimat dels teus batecs,
m'espero sempre el millor,
els millors desitjos plens de llum,
que m'empenyen i em susurren.

De les teves mans que m'agafen,
que algun cop m'acaricien.
Dels teus sentiments que m'abracen
i fan fugir els fantasmes mentiders.

El millor regal és el perfum
de la teva companya.

El millor sospir és el tenir
la consciència de que hi ets.

El millor camí és el que traça
el futur de la teva mà.

El millor pensament és el reconeixement
de la teva veu que viu.

El millor consol és una abraçada
de les teves plenes d'energia.

La millor esperança és poder
seguir essent el teu amic per molts anys més.

La pitjor por és l'atzar,
que té la potestat de separar-nos.

Ara bé, això és futur llunyà.
El present, la veritat més pròxima:
és que et tinc, és que em tens, que t'estimo...