jueves, 28 de mayo de 2009

Si seco un llanto

1 comentario:

Anónimo dijo...

Manolo, Manolito,
ncara recordo les grans derrotes contr ton pare als escacs a l'Escola del Mar i també les grans rialles, tan grans com tot ell, que varem compartir en moltes ocasions. La cançó no m'ha assecat res, més aviat ha obert totes les emocions i aleshores ha vingut la veritable cançó: la d'un Sima que ens ha alegrat molts bons moments que quedaran en l'ànima de tots els qui vam poder compartir-lo. Un tros d'home que amb la seva absència ens fa veure com som de petits i que grans que podem ser quan fem les coses junts i compartim les nostres vides. Gràcies per la cancó, la teva i la de ton pare. Salut i records, i un etóafectuós per a tu, per a la Helena i per la mare.