lunes, 28 de enero de 2008

Pasteres i creuers

El model de societat que ha imposat el sistema actual, el podem veure reflectit al viatge. L’home del segle XXI, dividit en un dualisme antagònic, viatja. Aquesta és una realitat que ens transmeten cada dia múltiples agents informatius, com la publicitat o els mitjans de comunicació. El que no ens arriba, o ens arriba per llunyanes referències, és el plor, la fam, la misèria de l’ésser humà del país del sud, un dels protagonistes del dualisme de què parlava abans. Aquest, viu en un país sovint enfonsat a la pobresa, que es converteix també, per esperança de la seva economia, en l’atractiu turístic que suposa per l’home ric, l’altre protagonista, veure un animal en el seu entorn natural, una selva o una platja verge, o fins i tot una gallina posant un ou. Aquest és el nostre segon protagonista, l’home ric que s’embarca en un creuer per conèixer l’Atlàntic o el Pacífic, per arribar a la República Dominicana o a Honolulu, o per conèixer la Mediterrània, ja sigui l’estret de Gibraltar, o el Mar Adriàtic. Mentre uns naveguen aquestes aigües en luxosos creuers, correctament equipats amb binocles per veure un exòtic dofí i bermudes d’última moda, els altres fugen de la seva realitat, conseqüència immediata del nostre nivell de vida, a la cerca d’una vida que creuen millor, per fer arribar la majoria dels possibles ingressos a una família que deixen enrere, i que abandonen, juntament amb uns costums, una cultura i una vida viscuda. S’embarquen en una pastera, insegura, bruta, freda, que supera amb escreix tot el que abans havien tingut, casualment cap a l’estret, per arribar a Espanya, o cap a l’Adriàtic, per arribar al sud italià on potser l’atzar els uneixi amb un creuer.

Paradoxal, no? Uns fan un viatge d’oci, de cultura o simplement de vacances, mentre els altres emprenen una aventura, no pas per diversió, sinó per necessitat. Per necessitat.

La història del nostres avantpassats ha estat marcada per aquesta paraula, que juntament amb moltes altres, van marcar les seves vides. Molts d’ells, es van veure obligats a marxar en busca de la prosperitat. En la seva majoria, van ser acollits i, fins i tot alguns s’hi van quedar, i van crear una família que ara ja compleix la tercera o quarta generació d’emigració. Tots ells emigrants a casa seva, i immigrants al lloc on arribaven.

Ara, des de l’Àfrica, l’Amèrica Llatina o l’Àsia, se senten veus que demanen justícia, que demanen menjar i respecte pel seu entorn i les seves gents. Tot i així, obeint a la lògica, les poblacions d’aquests territoris es veuen obligades a emprendre un viatge que no saben si l’acabaran, que no saben si arribarà al seu destí. Si l’embarcació no bolca, i fa que quedin oblidats i perduts flotant a la mar, segurament arribaran a terra ferma, inclòs nedant els últims metres traient forces de la imatge de les famílies que han deixat enrere. Si són vistos per la policia, emprendran el viatge de volta. Si pel contrari, aconsegueixen quedar-s’hi hauran emprendre el viatge d’una nova vida, on s’hi trobaran amb gent que no els entengui, que els criminalitzi i els rebutgi, però també amb gent que entendrà la seva situació, que no els veurà com a delinqüents, sinó com a persones. Persones que no oblidaran que són víctimes del nostre nivell de vida, i els agafaran de la mà, per ajudar-los a emprendre un llarg viatge, en un lloc tant seu com nostre.

martes, 22 de enero de 2008

sábado, 19 de enero de 2008

Un altre món és possible: Fòrum Social Català

Article publicat a www.revoltaglobal.cat el 19 de gener del 2008


Si fem un sondeig ràpid per algunes dades oficials o dels mitjans de comunicació d’aquests últims anys quedarem sorpresos al fer alguns càlculs:

El 24 d’agost de 2007 el diari La Vanguardia titulava, citant una memòria elaborada pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya: Uno de cada seis catalanes es pobre. L’últim padró (del gener del 2007) comptabilitza en 7.210.508 habitants la població catalana. Si fem uns càlculs arriben a la següent dada: a Catalunya hi ha 1.201.270 pobres.

Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), un terç de la població mundial viu en condicions de pobresa. El mateix organisme fixa la població mundial en 6.453.628.000 habitants al 2005. Si fem uns càlculs arribem a la següent dada: al món hi ha 2.151.209.333 pobres.

El Avui del 19 d’octubre del 2005 titulava: Quasi deu mil morts al creuar l’estret. Aquesta dada és fruit de l’avaluació que feia un informe sobre el número de víctimes que van morir intentant creuar l’Estret de Gibraltar entre el 1989 i el 2002. Si afegim els que han transcorregut des de 2002 podem afirmar que 13.846 migrants han mort a l’estret en els últims 18 anys.

Un informe de la Universitat nord-americana Johns Hopkins afirma que el número de morts a l’Iraq des de que va començar la invasió és de 654.956 persones.

Segons la Central Intelligence Agency (CIA), el 2006 la despesa militar mundial fou de 1.158.000.000.000 milions de dòlars.

Altres fonts alerten que:

El 88% de contractes són precaris.

El 65% dels treballadors cobren menys de 1.000 euros al mes.

S’han interposat 11.653 denuncies per violència masclista.

Els grans bancs obtenen beneficis al trimestre de més de 5.000 milions d’euros.

A Catalunya hi ha 300.00 pisos buits

Les famílies catalanes destinen una mitjana del 56% de les seves rendes a l’habitatge.

13.000 milions d’hectàrees són desforestades cada any al món.

La CIA ha realitzat 1.237 vols il·legals a Europa.

70.000 persones moren de fam cada dia.

Darrera de xifres i lletres, hi ha una realitat. Darrera de la desgracia hi ha éssers humans, persones. Del 25 al 27 de gener a Barcelona, aquestes realitats tindran un lloc de debat i reflexió, un lloc on buscar una solució, o varies. Un lloc per a buscar alternatives a un món insostenible para qualsevol ésser viu que es digni a habitar-lo.

El Fòrum Social Català és una oportunitat que no ens podem permetre perdre. És un moment de continuació de les mobilitzacions, però també de renovació en la unitat d’acció. És un moment per la reflexió dels moviments socials, el diàleg i el debat. És el moment d’arribar a conclusions que engendrin nous debats per un moviment, l’altermundista, que està en contínua regeneració. Els moviments socials d’arreu de Catalunya han d’unir les seves forces, i mobilitzar-se plegats, contra un enemic comú: el sistema actual. S’han de plantejar si és necessari aprofundir en el procés, i trobar eines noves que acabin de veritat amb la causa de totes les dades abans esmentades: la globalització neoliberal capitalista.

La Plaça Universitat acollirà el 25 i el 26 de gener, un espai de llibertat, cultura, creació, autogestió i pensament, que es traslladarà el 27 a les 12:00h pel carrers de Barcelona, sortint de la Plaça Universitat, en manifestació sota el lema: Que no especulin amb les nostres vides. REBELA’T. Un altre món ja és possible.

Ara més que mai és el moment d’augmentar el moviment, d’armar-nos amb les nostres veus i fer sentir el nostre crit, que ple de ràbia però no d’impotència ha de cridar a l’uníson UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE.

sábado, 5 de enero de 2008

Otro mundo es posible: Fòrum Social Català.

Si hacemos un sondeo rápido por algunos datos oficiales o de los medios de comunicación de estos últimos años quedaremos sorprendidos al ejecutar algunos cálculos.

El 24 de agosto de 2007 el diario La Vanguardia titulaba, citando una memoria elaborada por el Consejo de Trabajo Económico y Social de Catalunya, de la siguiente manera: Uno de cada seis catalanes es pobre. El último padrón (de enero de 2007) fija la población catalana en 7.210.508 habitantes. Si hacemos unos cálculos llegamos al siguiente dato: en Catalunya hay 1.201.270 pobres.

Según datos de la Organización de las Naciones Unidas (ONU), un tercio de la población mundial vive en condiciones de pobreza. El mismo organismo fija la población mundial en el 2005 en 6.453.628.000 habitantes. Si hacemos unos cálculos llegamos al siguiente dato: en el mundo hay 2.151.209.333 pobres.

El Avui del 19 de Octubre de 2005 titulaba: Quasi deu mil morts al creuar l'estret. Estos datos son fruto de la evaluación que hacía un informe sobre el número de víctimas que perecieron intentando cruzar el Estrecho de Gibraltar entre el 1989 y el 2002. Si añadimos los años que han transcurrido desde 2002 afirmaremos que más de 10.000 migrantes han muerto en el Estrecho de Gibraltar en los últimos 18 años.

Un informe de la Universidad estadounidense Johns Hopkins afirma que el número de muertos en Irak desde que empezó la invasión es de 654.956 personas.

Según la CIA en 2006 el gasto militar mundial fue de 1.158.000.000.000 millones de dólares.

Otras fuentes alertan que el 88% de contratos son precarios, que el 65% de los trabajadores cobran menos de 1.000 euros al mes, que se han interpuesto 11.653 denuncias por violencia machista, que los grandes bancos obtienen beneficios al trimestre de más de 5.000 millones de euros, que en Catalunya hay 300.00 pisos vacíos, que las familias catalanas destinan una media del 56% de sus rentas a la vivienda, que 13.000 millones de hectáreas son deforestadas cada año en el mundo, que la CIA ha realizado 1.237 vuelos ilegales a Europa, que 70.000 personas mueren de hambre cada día.

Detrás de cifras y letras, hay una realidad. Detrás de la desgracia hay seres humanos, PERSONAS. Del 25 al 27 de enero en Barcelona, estas realidades tendrán un lugar de debate y reflexión, un lugar donde buscar una solución, o varias. Un lugar para buscar alternativas a un mundo insostenible para cualquier ser vivo que se digne a habitarlo. Porque otro mundo es posible... Fòrum Social Català, en las instalaciones de la Universidad de Barcelona en la Plaça Universitat. Seminarios, talleres y asambleas. Acciones, música, arte, exposiciones. 27 de enero a las 12: MANIFESTACIÓN.

Armémonos con nuestra voz y hagámonos oír!